El principi...

Bones!!

Bueno, per variar, pel que estic veient, vaig tard amb això del blog... jajaja... (Perdoneu-me). Però bueno, no us atabalaré amb això i començaré ja ha explicar com està anant tot amb la meva mentorada...

Com ja sabeu, el dia 22 de Novembre va començar tot... va ser el dia que tots estàvem esperant. Doncs res, aquí a Girona es va preparar un joc en el qual, cadascú tenia una mena de puzzle amb la meitat d'un plat de qualsevol part del món i, res, havíem de buscar la nostra meitat, que ens assignaria la nostra parella en aquest projecte... Va ser aquí quan la Hawa (la meva mentorada) i jo vam tenir el primer contacte... Va ser molt graciós perquè en principi vam pensar que teníem la mateixa procedència i va ser després de parlar una estona quan ens vam adonar de que sí, les dues som de Guinea però no de la mateixa, és a dir, que la Hawa és de Guinea Conakry i jo de Guinea Equatorial. Sembla una tonteria però això ens va servir per trencar una mica el gel del principi...

A la semana següent, tal i com vam quedar, vaig anar a buscar-la a casa seva (on vaig conèixer a la seva família, que em va rebre molt bé) i després vam venir al meu pis, on després d'ensenyar-li, vam fer un pastís de xocolata per poder bernenar-ho després. Com que no vam trigar gaire en fer aquest pastís i ens sobrava força temps, vam decidir jugar una estona a cartes, cosa que a la Hawa li va fascinar...

La Hawa és una noia de 15 anys amb uns horaris una mica difícils... ja que pels matins va a l'escola i per les tardes va al cassal de dilluns a divendres, per això quan millor ens ve quedar és els caps de setmana. És per això que la semana següent no vam poder quedar, perquè ella va haver d'anar a casa de la seva tieta a que li facin trenetes, que com ja sabreu, tenen moooolta feina... Però aquest no va ser motiu per a que perdèssim el contacte ja que, una de les coses que fem des del primer dia es trucar-nos a casa sempre que volem dir-nos algo o parlar pel messenger, entre d'altres...

I, finalment, l'últim cop que vam quedar va ser dissabte passat, que, com que la Hawa el primer dia em va comentar que li agradàvem molt les botigues de roba, li vaig ensenyar la botiga en la que jo treballava fins fa poc; una botiga de roba de nens... Un cop allà va conèixer a una ex-companya meva amb la que encara tinc molt bona relació... la Hawa va estar mirant una mica tot lo que hi havia per la botiga, es va emprovar un parell o tres de peces i, finalment, la meva "companya" li va regalar uns guants i dos samarretes de coll alt a més a més d'una bossa de caramels... Després d'allò vam anar-hi a prendre uns refrescos a una cafeteria, on vam estar parlant una mica de tot: de les nostres famílies, de la seva vida a Guinea, dels estudis, dels nostres gustos... em va agradar molt perquè vaig veure que mica en mica, la Hawa em va agafant força confiança i veig que cada cop ens sentim més cómodes totes dues juntes...

Com que jo a finals d'aquesta semana marxaré cap a casa meva i no tornaré fins d'aquí dues setmanes, vam quedar en que ella preguntaria al cassal si jo podré anar-hi divendres amb ella per així també passar juntes la festa de Nadal que faràn allà...

Bueno, molt aviat, us seguiré contant com van les coses amb ella encara que tot apunta que hi aniràn molt i molt bé...

Un petonet per a tothom i res, encara que ens veurem demà a la reunió, aprofito per desitjar-vos molt bones festes i bon any nou a tots.


M. Mar B.